dimecres, de desembre 28, 2005

No tinc ganes d'escriure res

Així de clar: No tinc ganes d’escriure res.
Ai coi! Doncs si no vull escriure, com és que escric? Doncs perquè precisament no he dit pas que no volgués escriure, sinó tot el contrari...
Hi ha molta gent que li dius una cosa i n’interpreta una altra, certament hi ha gent que només escolta allò que vol, però jo em refereixo al fet que hi ha frases que les diem tants cops que, al final, perden el seu significat "real" per agafar-ne un altre que pot inclús ser el contrari.
Me’n passen pel cap dues de molt clares:

"No tinc ganes de fer res" i "Ningú no és perfecte"

Amb la primera podem entendre que qui la pronuncia està mandrós fins al punt de només poder fer sons similars al "mmmmmm". Però què és el que realment NO vol fer qui ha vocalitzat aquesta frase? Clarament RES. Així doncs, tothom hauria d’entendre que el que està demanant aquesta persona és que li donem feina. Cosa curiosa. Heu provat algun cop d’enfeinar a algú en aquest estat? Sí, força descoratjador...

La segona m’agrada més alhora que m’espanta. Entenem que cap persona d’aquest món ha arribat a la perfecció, per tant podem dir que cap persona és perfecte, o sigui: ningú és perfecte. No obstant, la gran majoria de la gent s’entesta amb afirmar tot el contrari dient "ningú NO és perfecte"! Cosa que m’agrada perquè així m’acosten cap a la perfecció però, també posen al mateix nivell de perfecció a la resta de la humanitat, cosa que em crea alguns dubtes.

Un exemple encara més interessant és el següent:
Pregunta: "Algú sap com es diu el riu que passa per Girona?"
Resposta: "No"

Curiosa pregunta i, encara més, curiosa resposta. Per començar el riu no es diu a ell mateix, però la resposta és encara més interessant: "No". Ningú no sap el nom del riu?!? En tot el món, o potser dins l’ambit on es realitza la pregunta? Qui fa la pregunta realment vol preguntar si algun dels presents coneix el nom del riu? Si és així, potser hauria d’haver formulat la pregunta de la següent forma:

"Algú dels presents coneix el nom del riu que passa per Girona?"

En tot cas, respon una persona que té poders telepàtics suficients com per saber que cap de les persones presents coneix el nom del riu, ja que es veu capaç d’afirmar que cap dels presents coneix el nom del riu responent negativament a la pregunta.
Però, que passaria si algun dels receptors d’aquesta curiosa pregunta conegués el nom del riu? Quina hauria de ser la resposta? Tal com ha estat formulada jo diria que hauria de ser "Si", ja que no s’ha preguntat pel nom del riu, sinó per si algú dels presents en sap el nom. Tornem-hi:

"Algú dels presents seria tant amable d’informar-me sobre el nom del riu que passa per Girona?"
Nyeeee!!!
"Si, podria ser tant amable."

"Algú dels presents em pot dir el..." Nyeeee! "Si, puc."
"Vull saber el nom de..." Nyeee!! "Ah, vale!"
"Quin és el nom del riu que passa per Girona?" Ui!! però a qui va dirigida la pregunta!??!

Bufs! Quin merder! Sort que en aquest món "ningú no és perfecte" i som tots capaços d’entendre’ns sense necessitat de passar-nos dos mesos per formular una frase tant senzilla com "Catalunya és una nació".

diumenge, de desembre 25, 2005

El tercer peu

Si amb una cosa coincideix tota la gent que em coneix és amb el fet que, segons ells, tinc una visió força diferent del món. Dic segons ells, però el cas és que, quan veig que tanta gent em diu quelcom semblant crec que val la pena "perdre" uns estoneta intentant entendre per que la gent ho diu, fins al punt que al final fins i tot jo crec que deuen tenir raó.
Bé, el cas és que he decidit de fer aquest bloc amb la finalitat de deixar anar totes aquestes rallades i palles mentals que al llarg del dia em vaig fent. N’hi hauran d’interessants i d’altres que també. Tot allò que publicaré tindrà quelcom d’interessant, ja que, com a mínim, ho serà per mi.
Una de les coses que tots els meus amics, i forces coneguts, m’han dit és que jo sempre estic buscant els tres peus al gat. Bonica frase feta, però si ens parem a pensar una mica sobre ella arribarem a una interessant conclusió: és una frase sense sentit, i suposo que d’aquí en bé el propi sentit.
Quants peus té un gat?
El Gran Diccionari de la Llengua Catalana ens diu el següent sobre el mot "Peu":
1 ANAT ANIM 1 Part terminal de les extremitats abdominals de l'home que comprèn el tars, el metatars i els dits.
Amb això podem arribar a la conclusió que un home té 2 peus, però.... i un gat?
2 Part terminal de cadascuna de les potes d'un animal.
Ai coi! ara resulta que un gat en té quatre de peus! i no només quatre, sinó també tres, dos i un...
La frase posada sota microscopi queda doncs sense sentit, ja que trobar tres peus a un gat, resulta força senzill, inclús en podem trobar quatre!
Deu ser per això mateix que la frase torna a tenir sentit, si som capaços de fotre’ns aquesta rallada buscant el significat d’una frase que tothom ja sap quin és el significat, és que, al cap i a la fi, el que fem es buscar tres peus al gat.

Bé, un cop aclarit el títol del bloc, crec que ja puc continuar amb coses de més interès.

Inauguració

Doncs això, que el bloc queda inaugurat.
Ala! ja està dit!