Cíclic

... I va ser llavors, tot enfonsat, que va entendre que tot el que havia fet fins al moment, no era res més que ximpleries sense sentit. Per això es va dir que si algun dia sortís d'allà, tot seria diferent, i es va comprometre a canviar el sentit de la seva existència per, si tornava a trobar-se enfonsat, no haver de patir pel passat sinó en el present. Una mà el va tocar, el va agafar i, fortament, el va estirar. Ell, incrèdul, no se'n sabia avenir, algú l'havia tret d'allà. "Mal parit! però si no havia tingut temps de pensar en com, o en què, havia de canviar!" I sense temps per reaccionar i, astorat per l'impacte brusc d'aquella sortida cap a la realitat, va deixar-se caure enrere de nou cap al forat. I va ser llavors, de nou enfonsat...