El ditjós partit

És en dies com aquests que hom pot apreciar l'estupidesa de la gent que forma la societat dins la qual vivim. Tots vosaltres coneixeu perfectament el que penso del futbol. Per qui no ho sàpiga, considero que el futbol mou massa gent. Se'm fa estrany el veure que hi ha tanta gent interessada en un única i sola cosa. Puc entendre que hi hagi un deu per cent de la societat interessada pel futbol, com n'hi ha interessada per mil i una activitats humanes, però un noranta per cent?! Malgrat tot, encara tinc l'esperança que només sigui cert en aparença. És força possible que, en veritat, no hi hagi tanta gent a qui l'interessi el futbol, i que, els que no, simplement no es fan veure, s'ocupen d'altres coses i no es queixen de tanta propaganda futbolística que emeten els medis de comunicació. Potser només es tracta del fet que, essent tants com som, poca gent fa molt de soroll.
En tot cas, avui és un dia especial. No només pels amants del futbol, sinó també per qui l'odia, per qui vol passejar-se pel carrer de nit, per qui vol anar a dormir aviat, per qui vol mirar per la TV el seu programa preferit, per qui vol fer negoci...
Com tot sabreu, les entrades del partit estan pel núvols, és normal que hi hagi qui es vulgui aprofitar de tota aquella gent que pagaria el que fos pels seus vicis. Personalment, no m'entra al cap que hi hagi algú disposat a pagar 3.000€ per una entrada d'un partit de futbol, però que cadascú faci el que vulgui amb els seus calés. Però avui, prenent un cafè en un bar abans d'entrar a la feina, n'he sentit una de més grossa.
Mentre estava esperant que em servissin el cafè i m'estava liant un cigarret, al meu costat hi havien dues dones comentat amb el cambrer tot el que ha ocasionat el mencionat partit. El cambrer, que és l'amo del bar, deia que cap allà a les vuit del vespre haurà de tancar el bar ja que no creia que hi hagi gaire gent que, en aquesta hora estigui pel carrer disposada a fer-se un cafè tranquil·lament. Jo m'he quedat sorprès, ja que si finalment tanca, i així ho fan tots els bars sense televisió, on anirà la gent a prendre tranquil·lament un cafè? Però bé, ell sabrà. El cas que una de les dones ha continuat parlant del tema, en aquest cas sobre les entrades i, més concretament, del seu preu. L'altra ha dit una cosa que encara m'he deixat més sorprès i pensatiu. La dona els ha explicat que té un conegut que és soci del barça, i que ha estat un dels pocs agraciats amb una de les entrades del famós sorteig. El cambrer no s'ha pogut estar de fer un comentari de sorpresa i alegria per l'agraciat, però li ha canviat ràpidament l'expressió de la cara al sentir què l'home en qüestió no li ha passat res més pel cap que regalar l'entrada. L'ha regalat! Ha estat llavors que he vist clarament que hi ha gent encara més estúpida que qui paga 3.000€ per una entrada de futbol. Pobre home.

L'ovella Pepona de Collbató

Tot va començar fa 1358 anys quan a un tiu, de nom desconegut, que habitava prop de Sant Llorenç d'Hortons, va tenir la genial idea d'aprofitar l'acció del vent per fer una màquina que, mitjançant una serie d'engranatxes, feia moure un pepino endavant i enrrera i, així, complaure a la seva dona. Ell havia sofert una amputació quan era jove i, per això, no n'era capaç. L'home en qüestió, va dissenyar la màquina i la va plasmar en un paper amb tota mena de detalls. Amb el disseny sota el braç va dirigir-se cap a Barcelona, on l'esperava un amic que el podria ajudar a construir la màquina. Però de camí, al passar prop de Castell Vi de Rosanes, va topar-se amb un ramat d'ovelles afamades de sexe que el van violar al mig del bosc. L'home, exhaust, no va poder fer res més que deixar anar un últim alè abans de caure mort. Allà on morí hi va créixer un pi que, gracies al cos en descomposició de l'home violat, va créixer fins ser un dels més grans de la zona.
L'home, que malgrat la seva amputació era un semental, havia deixat prenyades a un grup reduït d'ovelles. I Aquestes van donar llum a dotze ovelles amb habilitats no gaire pròpies d'aquest tipus de mamífers. Sis d'elles tenien l'habilitat de comprendre el món que les rodejava, però també, tenien unes ganes bojes i desenfrenades de fer puenting. Llàstima que cap d'elles va tenir la bona pensada d'utilitzar cordes en llur activitat recreativa i van acabar totes sis estampades contra les roques de riu Anoia. Però una va tenir sort de caure damunt totes les altres i, en un acte d'auto protecció, va reprimir els seus impulsos suïcides i va retirar-se a meditar sobre allò que havia succeït. Va ser llavors, prop d'on començava a creixer el pi de l'home amputat, que l'ovella va trobar els dissenys de la màquina sexual. Quan aquesta ovella va tornar amb la resta per mostrar la seva trovalla, les sis ovelles restants amb poders, que malgrat eren més retrasades que les demés tenien el do de fer veure que eren més espavilades, van prendre a l'ovella en braços i la van coronar com a La Gran Ovella, la qual, després d'adonar-se de l'estupidesa de les seves germanes, va decidir aprofitar-se del fet establint un règim dictatorial. La Gran Ovella va decidir construir un temple on va trovar el disseny de la màquina sexual i va posar a les sis ovelles al seu carreg com a les Sis Ovelles Pepines. També va ordenar que el pi, fos anomenat el Pi Pepí i va obligar a venerar-lo com al seu Deu. Moltes ovelles foren llançades a les roques del riu Anoia per insistir a anomenar el Pi Pepí pel seu nom pagà "Beeeeeee". Així, poc a poc, només van quedar aquelles ovelles obedients que l'anomenaven correctament: La Gran Ovella i les sis ovelles Pepines. Tres de les ovelles Pepines, adonant-se que acabarien amb l'especie (ovellus pepinus) van girar-se en contra de la La Gran Ovella, la qual les va desterrar. Les tres ovelles desterrades van deixar els camps de Castell Vi de Rosanes i van anar a buscar ovelles disposades a lluitar contra La Gran Ovella. Prop de Gelida, van trobar un ramat d'ovelles, però ràpidament van adonar-se que aquestes també veneraven al Deu Beeeeeee. Va ser així com finalment van veure la realitat del Deu Beeeeeee i van descrubrir l'engany de La Gran Ovella, la qual, a partir de llavors, van anomenar-la L'Ovella Pepona. Les Tres Ovelles del Beeeeeee van decidir muntar una comuna Amish a les terres de Gelida i, amb el temps, va convertir-se amb la més rica regió d'ovelles de Catalunya. La Gran Ovella (Pepona), irritada per la prosperitat de la Comuna Pagana, va reunir-se amb les seves tres ovelles Pepines i les va dispersar amb la missió de reunir un exercit d'ovelles disposades a enderrocar la Comuna Pagana. La mala sort va tornar a tocar l'ovella Pepona, ja que no va preveure la proximitat del Nadal i dues de les ovelles Pepines van anar a parar a l'estomac d'un parell de famílies de pagesos que vivien prop de Corbera de Dalt. L'última ovella pepina va decidir desertar i anar a viure amb les ovelles Beeeeeeenines, les quals la van acceptar amb les potes obertes. L'Ovella Pepona, immersa dins la més profunda desesperació i depressió, va decidir viatjar fins a les llunyanes coves de Collbató, on s'hi va amagar i hi va viure durant molt anys acariciant els dissenys de la màquina sexual.
Avui en dia, a les nits més fosques i fredes, l'ovella Pepona surt de les coves i, si pareu bé l'orella, la podreu escoltar:
"Pepona! Pepina! Peeepoooona! El meeeu disseny!! Pepona!! El meeeeeeeu disseny!!!"