dimecres, de maig 17, 2006

El ditjós partit

És en dies com aquests que hom pot apreciar l'estupidesa de la gent que forma la societat dins la qual vivim. Tots vosaltres coneixeu perfectament el que penso del futbol. Per qui no ho sàpiga, considero que el futbol mou massa gent. Se'm fa estrany el veure que hi ha tanta gent interessada en un única i sola cosa. Puc entendre que hi hagi un deu per cent de la societat interessada pel futbol, com n'hi ha interessada per mil i una activitats humanes, però un noranta per cent?! Malgrat tot, encara tinc l'esperança que només sigui cert en aparença. És força possible que, en veritat, no hi hagi tanta gent a qui l'interessi el futbol, i que, els que no, simplement no es fan veure, s'ocupen d'altres coses i no es queixen de tanta propaganda futbolística que emeten els medis de comunicació. Potser només es tracta del fet que, essent tants com som, poca gent fa molt de soroll.
En tot cas, avui és un dia especial. No només pels amants del futbol, sinó també per qui l'odia, per qui vol passejar-se pel carrer de nit, per qui vol anar a dormir aviat, per qui vol mirar per la TV el seu programa preferit, per qui vol fer negoci...
Com tot sabreu, les entrades del partit estan pel núvols, és normal que hi hagi qui es vulgui aprofitar de tota aquella gent que pagaria el que fos pels seus vicis. Personalment, no m'entra al cap que hi hagi algú disposat a pagar 3.000€ per una entrada d'un partit de futbol, però que cadascú faci el que vulgui amb els seus calés. Però avui, prenent un cafè en un bar abans d'entrar a la feina, n'he sentit una de més grossa.
Mentre estava esperant que em servissin el cafè i m'estava liant un cigarret, al meu costat hi havien dues dones comentat amb el cambrer tot el que ha ocasionat el mencionat partit. El cambrer, que és l'amo del bar, deia que cap allà a les vuit del vespre haurà de tancar el bar ja que no creia que hi hagi gaire gent que, en aquesta hora estigui pel carrer disposada a fer-se un cafè tranquil·lament. Jo m'he quedat sorprès, ja que si finalment tanca, i així ho fan tots els bars sense televisió, on anirà la gent a prendre tranquil·lament un cafè? Però bé, ell sabrà. El cas que una de les dones ha continuat parlant del tema, en aquest cas sobre les entrades i, més concretament, del seu preu. L'altra ha dit una cosa que encara m'he deixat més sorprès i pensatiu. La dona els ha explicat que té un conegut que és soci del barça, i que ha estat un dels pocs agraciats amb una de les entrades del famós sorteig. El cambrer no s'ha pogut estar de fer un comentari de sorpresa i alegria per l'agraciat, però li ha canviat ràpidament l'expressió de la cara al sentir què l'home en qüestió no li ha passat res més pel cap que regalar l'entrada. L'ha regalat! Ha estat llavors que he vist clarament que hi ha gent encara més estúpida que qui paga 3.000€ per una entrada de futbol. Pobre home.