Olors

L'altre dia vaig comprar castanyes. Feia uns dies que, tornant de la feina, passava pel mig de la parada que havien muntat en una plaça prop de casa. Dic pel mig perquè, realment, hi passo pel mig, però no penso posar-me a discutir sobre l'emplaçament de les parades de castanyes i moniatos. El cas és que cada dia rebia una bona dosi de partícules de castanyes mig combustionades, via nasal. I no vaig poder resistir-me més. En vaig comprar 3€ (mínima consumició). Vaig arribar a casa i li vaig dir a la meva xicota... bé, no vaig dir res, les hi vaig posar davant del nas i ella, que estava mandrejant/dormint al llit va dir: "Castanyes!!", i va fotre un bon bot del llit, tot preparant-se pel banquet imminent.
Bé, que dir sobre la teca en si... 70% vegetal, 20% carbó i 10% animal. Però tampoc no vull orientar aquest "post" cap a la composició químico-nutritiva de la castanya comú i els seus paràsits més habituals.
Més que res, em crida l'atenció el fet que va empènyer a comprar les castanyes: No vaig poder-me resistir a l'olor d'aquestes. Mmmm... és bona l'olor, eh?
Mentre me les menjava, anava pensant amb aquest fet i, dels mil pensaments creuats que sempre tinc al cap, en va sortir un que, no feia pas massa, comentava amb la meva xicota: L'olor a crispetes que envolta les taquilles del cinemes del Mataró Park. Cosa curiosa aquesta, perquè l'olor a crispetes és més intens a l'entrada del cinema, que no pas dins d'un dels mega recipients que et donen per un mòdic preu no pas inferior a la pròpia entrada. Gent espavilada aquesta dels cinemes, que, de ben segur, hauran aprofitat en benefici propi els resultats d'algun estudi al respecte, i han inundat les taquilles amb un aroma penetrant a crispeta.

Però bé, es que potser és això quelcom nou? No pas. De fet, fa milers d'anys que la humanitat decora amb olors les seves llars, els comerços, el seu propi cos... La decoració olfactiva d'un mateix és realment tot un món. Fins i tot n'hi ha que es submergeixen dins el pot de colònia cada matí. Quants cops m'ha passat pel cap d'encendre un cigarret al tren i enfonsar-lo a les foses nasals de certes dones amb l'habilitat d'estabornir un cavall amb la seva simple presència...

Bé, en tot cas, us animo a olorar l'entorn, hi ha tot un món amagat davant del nostre nas. Això si, no ho feu quan passi un autobús dels que cremen combustible ecològic. Una bona lectura al respecte pot ser la del llibre "El perfum" que d'aquí poc n'estrenaran la pel·lícula, esperem! Perquè cada dia me'n penedeixo més de no haver-la vist el 7 d'octubre, quan en vaig veure el cartell en un cinema de Montpellier.