No tinc ganes d'escriure res

Així de clar: No tinc ganes d’escriure res.
Ai coi! Doncs si no vull escriure, com és que escric? Doncs perquè precisament no he dit pas que no volgués escriure, sinó tot el contrari...
Hi ha molta gent que li dius una cosa i n’interpreta una altra, certament hi ha gent que només escolta allò que vol, però jo em refereixo al fet que hi ha frases que les diem tants cops que, al final, perden el seu significat "real" per agafar-ne un altre que pot inclús ser el contrari.
Me’n passen pel cap dues de molt clares:

"No tinc ganes de fer res" i "Ningú no és perfecte"

Amb la primera podem entendre que qui la pronuncia està mandrós fins al punt de només poder fer sons similars al "mmmmmm". Però què és el que realment NO vol fer qui ha vocalitzat aquesta frase? Clarament RES. Així doncs, tothom hauria d’entendre que el que està demanant aquesta persona és que li donem feina. Cosa curiosa. Heu provat algun cop d’enfeinar a algú en aquest estat? Sí, força descoratjador...

La segona m’agrada més alhora que m’espanta. Entenem que cap persona d’aquest món ha arribat a la perfecció, per tant podem dir que cap persona és perfecte, o sigui: ningú és perfecte. No obstant, la gran majoria de la gent s’entesta amb afirmar tot el contrari dient "ningú NO és perfecte"! Cosa que m’agrada perquè així m’acosten cap a la perfecció però, també posen al mateix nivell de perfecció a la resta de la humanitat, cosa que em crea alguns dubtes.

Un exemple encara més interessant és el següent:
Pregunta: "Algú sap com es diu el riu que passa per Girona?"
Resposta: "No"

Curiosa pregunta i, encara més, curiosa resposta. Per començar el riu no es diu a ell mateix, però la resposta és encara més interessant: "No". Ningú no sap el nom del riu?!? En tot el món, o potser dins l’ambit on es realitza la pregunta? Qui fa la pregunta realment vol preguntar si algun dels presents coneix el nom del riu? Si és així, potser hauria d’haver formulat la pregunta de la següent forma:

"Algú dels presents coneix el nom del riu que passa per Girona?"

En tot cas, respon una persona que té poders telepàtics suficients com per saber que cap de les persones presents coneix el nom del riu, ja que es veu capaç d’afirmar que cap dels presents coneix el nom del riu responent negativament a la pregunta.
Però, que passaria si algun dels receptors d’aquesta curiosa pregunta conegués el nom del riu? Quina hauria de ser la resposta? Tal com ha estat formulada jo diria que hauria de ser "Si", ja que no s’ha preguntat pel nom del riu, sinó per si algú dels presents en sap el nom. Tornem-hi:

"Algú dels presents seria tant amable d’informar-me sobre el nom del riu que passa per Girona?"
Nyeeee!!!
"Si, podria ser tant amable."

"Algú dels presents em pot dir el..." Nyeeee! "Si, puc."
"Vull saber el nom de..." Nyeee!! "Ah, vale!"
"Quin és el nom del riu que passa per Girona?" Ui!! però a qui va dirigida la pregunta!??!

Bufs! Quin merder! Sort que en aquest món "ningú no és perfecte" i som tots capaços d’entendre’ns sense necessitat de passar-nos dos mesos per formular una frase tant senzilla com "Catalunya és una nació".